Els records no es poden transplantar

Sóc viva i humana i, com a tal, visc les meves pròpies experiències. Em lamento quan m'oblido de les coses després de molt temps i, per això, intento d'alguna manera o altra immortalitzar aquests petits instants. Fotos, entrades, articles, fulls de llibreta carregats de pensaments... i ara aquest blog. El blog, una llibreta personal on no sé què hi escriuré, ni quan, ni com... Però sé el per què. Perquè si els records no es poden transplantar, com a mínim que pugui retenir la vivència.

dissabte, 27 d’agost de 2011

Tot nom pot acabar amb ins si t'ho proposes.


Publicat per Irene Ferrer Panicot a 8:20
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)

Dades personals

La meva foto
Irene Ferrer Panicot
Sóc desigual en molts sentits encara que sempre intento trobar l'equilibri de totes les coses. Vull conèixer el món tot i que no he descobert qui sóc realment. Moguda, inquieta i observadora però amb habilitats magistrals per dormir i deixar-me portar pel subconscient. El que voldria de veritat és fer realitat els meus somnis.
Visualitza el meu perfil complet

Arxiu del blog

  • ▼  2011 (7)
    • ►  d’octubre (2)
    • ▼  d’agost (1)
      • Tot nom pot acabar amb ins si t'ho proposes.
    • ►  de juliol (1)
    • ►  de juny (3)

Seguidors

Tema Marca d'aigua. Amb la tecnologia de Blogger.