Pots demanar un çai (pronunciant-ho com "xai") qualsevol momenet del dia. O no cal ni que el demanis, a vegades te'l porten directament. O en una botiga qualsevol mentre esperes que et puguin atendre et prens el te. Són així, procuren que els altres estiguin bé i es sentin còmodes... El cost d'un te és realment baix (i tampoc és que si finalment ni et conviden ni te'l porten i l'hagis de pagar te'n demanin gaires lliures, no com al nostra país que si demanes un te sembla que estiguis demanant qui sap quina beguda d'elaboració complexa) i sempre et deixa en bon estat. Es serveix ben calent i amb el primer xarrup et cremes un xic als llavis perquè mai tens la suficient pasciència, però després et relaxa, et calma qualsevol tipus d'estrés i et deixa com nou. Imagino que per això l'hora del te és a tothora i comparteixo amb ells aquesta típica costum.
