dilluns, 27 de juny del 2011

I desconecto.

Quan pujo al Puig de les Tres Creus sempre hi arribo esbufegant. No sé què és que m'hi estira però sempre hi pujo amb presa, com si fes tard a la cita més important de la meva vida o com si hagués d'agafar el tren que només passa un cop cada dues hores destí a casa, tot i que potser només són les ganes que tinc en arribar a dalt. I llavors tot esdevé calma. El paisatge se'm tira al damunt i no dóno l'abast en observar tot el meu voltant escoltant com, a poc a poc, torno a recuperar l'aire. I desconecto. M'oblido del rellotge, del pas del temps i penso tot el que realment (crec que) és important. 

Quan baixo del Puig de les Treus Creus em sento lliure. I, en contra el que voldria, connecto.


iRENE