Sóc viva i humana i, com a tal, visc les meves pròpies experiències. Em lamento quan m'oblido de les coses després de molt temps i, per això, intento d'alguna manera o altra immortalitzar aquests petits instants. Fotos, entrades, articles, fulls de llibreta carregats de pensaments... i ara aquest blog. El blog, una llibreta personal on no sé què hi escriuré, ni quan, ni com... Però sé el per què. Perquè si els records no es poden transplantar, com a mínim que pugui retenir la vivència.
dilluns, 4 de juliol de 2011
Sigues tu mateix.
No deixis influenciar-te. Si no els hi agrada, que no mirin.
